Classificacions Raid Girona X-Perience Vall del Llémena 2011

Després de la inacabable pluja va sortir el sol, però això ja era diumenge... Tot i les incleméncies meteorològiques els invencibles vàreu sortir a desafiar el temps, els mapes i les proves que s'havien preparat per el Raid Girona X-Perience Vall del Llémena 2011. Un cop més, des de la organització volem agrair, aplaudir i admirar la predisposició de tots els equips i els bons moment que ens van fer passar, amb les seves bones cares i els seus agraiments a cada una de les arribades.

 

Podeu veure les classificacions del raid a la direcció: raidgirona.blogspot.com.

El mal temps no pot amb l’equip Glacera!

Pluja sense parar i moltíssim fang...........aquestes podríem dir que van ser les condicions climatològiques mes destacables del II Raid Girona x-perience – Vall del Llèmena, organitzat per l’equip de raids d’aventura Límit Zero, que van portar a la Judit i en Taüll a formar equip aquest passat dissabte.

Les previsions ja feia dies que ho deien, mal temps a tota Catalunya!! i així va ser, tal i com havien previst els homes del temps, va ploure i molt durant tot el dia, acompanyat d’un dia fred i de moltíssim fang!!! els camins no semblaven camins, semblaven rius i els rius semblaven llacs...però res va poder amb l’equip Glacera!!

La sortida va començar ràpida, des de la població de Sant Gregori, amb equips per totes bandes, la Judit portava l’orientació en BTT i en Taüll la de peu. Ni cinc minuts van passar i ja estàvem creuant un riu amb les bicicletes a l’esquena, cosa que va fer que des d’aquell moment i fins l’acabament els peus estiguessin molls en tot moment, i això que no sabíem el que ens esperava encara.

Les primeres fites es van anar aconseguint a bon ritme. Plens de fang i molls de cap a peus vem arribar al poble de Canet d’Adri, allà ens esperaven les proves de tir amb arc i d’orientació urbana, on havíem de respondre unes preguntes sobre el poble. El tir amb arc, no va sortir gaire be, dues fletxes fora per part de la Judit i una fora i una a la diana per part d’en Taüll.

Al acabar, secció d’orientació a peu pel poble, el mapa que ens van donar específic va acabar moll i arrugat com una pilota de ping pong. Per sort vem poder escriure les respostes en un paper que ens havien donat i això va comptar uns punts molt importants. Al finalitzar aquesta secció, altre cop sobre la bicicleta i fins a Sant Gregori.

A partir d’aquí els problemes van començar a aparèixer, una fita ens va portar molt temps de recerca, i al cap i a la fi, no la vem pas trobar, segur que estàvem molt aprop, però res de res. En aquest punt, passades ja les sis de la tarda, vem veure que amb prou feines podríem acabar totes les seccions i que el nostre resultat estaria molt per sota del que havíem previst inicialment, coses dels raids d’aventura....

Estàvem una mica desanimats, però aquest fet no va poder amb nosaltres, ni la pluja, ni el fang que seguia amb nosaltres tota l’estona. Al arribar a Sant Gregori, les bicicletes es van quedar descansant i ara tocava córrer...que va passar? Doncs com era de pensar  i veient l’hora en la que ens trobàvem es va fer fosc i molt fosc!!!

Orientar-se amb la foscor i nomes amb l’ajuda d’un frontal i les llums de les masies dels voltants no es gens fàcil. Per ser el nostre primer cop d’orientació nocturna en un raid les vem trobar totes, amb mes o menys dificultats....això si, arribar al poble ens va suposar haver de creuar un riu desbordat, amb poca llum i sense ningú de l’organització, ni una sola corda per fer mes segur el retorn. Havíem de passar per allà si volíem arribar a meta, i abans de les vuit del vespre. El riu amb certa força va costar passar-lo i mes quant en un punt del riu, l’aigua arribava a l’altura de la panxa.....mare meva!!!que heavy!!!!per si no anàvem prou mullats ja....

Al final arribem a meta, fosc, mullats i amb fred, però ja estàvem altre cop a aixopluc. L’ultima secció de BTT-O no la vem poder fer per falta de temps, al igual que algun altre equip i alguns no la van poder ni acabar. Ara l’important era avituallar-se una mica, dutxar-nos i sopar. L’entrega de premis als guanyadors va ser un pel abans, i els col·laboradors del raid, amb marques com skinfit i silva, van lliurar material per sorteig als participants.

Doncs això a estat tot, un raid molt maco i amb molt d’ambient, amb molta pluja i fang per donar i vendre i per uns paratges increïbles com son els de la Vall del Llèmena. La pròxima crònica al blog parlarà dels resultats i les classificacions...

Salut i Glacera!!!!





 

I Rogainig de la Selva – Copa Catalana de Rogaining 2011

Aquest diumenge 6 de març, la Judit i en Taüll es van desplaçar fins la comarca de la Selva, a la població de Sant Feliu de Buixalleu  per participar al I Rogaining de la Selva i II prova de la Copa Catalana de Rogainings. Encara no eren les 08:00h del matí i el termòmetre marcava 2º. Feia fred, però ja es començava a intuir que acabaria fent un bon dia, com així va ser. La prova va comptar amb dos convidats il·lustres, en Marc Ràfols i la Mònica Aguilera.



Esperant el nostre torn per recollir els dorsals i els mapes



La cursa va començar un quart d’hora tard del previst, sortint tots els equips a les 09:15h. Abans però, ja amb els mapes a les mans, plantegem el nostre recorregut, marquem l’itinerari que intentarem fer i ja estem apunt per començar a córrer!!!ens esperen 6 hores de cursa per endavant...



Marcant el recorregut al mapa



Moments abans de començar la cursa



La cursa no va començar de la millor manera possible, el començament ens recorda la primera cursa de l’any.  Trobar les dues primeres fites del mapa ens costa bastant mes del que ens esperàvem i perdem força temps. Tot i això, ràpid agafem el ritme i les pròximes balises van arribant de mica en mica i sense perdre gaire temps entre una i l’altre. De moment l’orientació va força be, cal dir, que amb una orientadora com la Judit tot es mes fàcil, ja que te un bon sentit de l’orientació i un bon olfacte per trobar balises perdudes per la muntanya. El recorregut ens porta per zones molt maques de la Selva, passant també per poblacions com Hostalric.



Orientació per Hostalric



Encara queden moltes hores, el ritme i les forçes s’han de reservar per que no ens acabin passant factura al final. La Judit amb mes experiència en rogainings que un servidor, controla molt millor el ritme. Fa bon dia i el sol fa acte de presencia, ens hidratem i anem menjant de tant en tant. Cada cop falten menys hores per acabar, però em de calcular on som i quan tardarem en arribar, ja que com a molt tard ho podem fer en 6 hores, arribar tard penalitza molt!!!!una passada la veritat!!!

Al final, les ultimes balises fan que no arribem dins del límit de les 6 hores, concretament en 06:15:21....això ens resta bastants punts. El meu “no control” del ritme provoca que l’últim quart d’hora i potser clau, afluixi molt el ritme, costant-me córrer i fent-me mal tot. Quedem en la 18a posició de 26 equips de la nostre categoria. El resultat hauria estat bastant millor si haguéssim arribat dins del límit, ja que hauríem acabat per punts en 11a posició, però la penalització de 15 minuts ens deixa pitjor classificats al final.

Al final el resultat es una mica el de menys, però un sempre vol intentar acabar en bona posició o millor que l’últim cop, suposo que es normal. Un cop acabada la cursa, toca dinar (macarrons + botifarra amb patates i carxofes + galetes de postres)  i entrega de premis!! Ara toca anar cap a casa i descansar!!!

Salut i Glacera!



Amb les samarretes a les mans..........

Ara ja si, tenim les samarretes apunt!!!!!!!!!!!!!!!quina alegria! Em tardat un temps, però al final, la recompensa ha valgut la pena. Dilluns ja les varem anar a buscar i la pròxima cursa de l’equip les estrenarem. Serà aquest diumenge dia de Carnaval....

 

Samarreta "reserva" amb el logo de l'equip en gran i a l'esquena